Jorge Picó

Ja estan posades en paper les paraules de la creació del Pont Flotant, Com a pedres. Com són una companyia de veritat, entrenen junts, assagen, creen i cada vegada són millores persones gràcies al teatre, em diuen que s’alegren de veritat en tocar-lo amb les mans. I jo també. De nou visc aquesta tensió positiva i personal que hi ha entre publicar o no, el teatre de creació. La reflexió, apuntada una mica en el pròleg, consisteix a saber com i quan de pegades estan aquestes paraules als qui les van crear, si Com a pedres pot existir sense l’ànima de el Pont Flotant i com les rebran aquells que no han vist l’espectacle. Ja em direu. Però… no és temps de reflexió, sinó de festa. ¡Felicitats flotants! (more…)

Amor por México y sus actores de teatro que ahora hablan para sacarle los dientes a los intereses privados. Me emociona verlos, mirada en plano fijo, para informar e invitar a la rabia. La rabia, qué otra cosa sino hace falta hoy para subirse a un escenario. Hambre, sed y rabia. “La rabia es mi vocación”, canta Silvio. (more…)